SANTA TECLA A TRAVÉS DELS CARTELLS
Nota prèvia: No us caseu mai amb un col·leccionista
L'afició de col·leccionar coses diverses és tan antic com la pròpia humanitat i sense cap dubte, una de les formes de conservació més interessant que existeix, tan a nivell particular com col·lectiu. Els grans museus no deixen de ser col·leccions de mida macro, que procuren afegir al seu patrimoni, més i més peces de la temàtica concreta a la que es dediquen.
A un nivell més mini i domèstic, un col·leccionista particular segueix la mateixa filosofia: procura afegir més peces al seu mostrari i com que habitualment això costa un esforç, la persona que es dedica a la recopilació d'objectes sol ser voluntariosa, metòdica, endreçada, curosa i coneix de memòria les peces que ja té a la seva col·lecció i quines li falten per seguir ampliant-la.
Quan vaig conèixer el Salvi col·leccionava segells, monedes i xapes de cava com a temàtiques generals; però com a temàtiques més específiques d'allò que a ell més li agrada, també tenia una bona recopilació d'opuscles de Setmana Santa, Cartells i programes de Sant Magí i Santa Tecla i sobretot, la col·lecció que personalment més m'agrada i que d'alguna manera va donar peu a aquestes pindoletes, de postals antigues de Tarragona.
Al llarg d'aquests darrers 20 i tants anys, les seves col·leccions, que tendeixen a l'infinit, han crescut de forma exponencial amb tants cartells, opuscles, programes i postals com ha pogut i per tant, ja podeu imaginar que a l'espai limitat de casa nostra, alguns d'aquests objectes tan preuats pel Salvi, s'agombolen a l'espera d'una oportuna col·locació al seu lloc, quan arriben les llargues tardes de diumenge a l'hivern, i un registre rigorós en un full excel en el que hi ha de tot.
Si voleu una recomanació, no us caseu mai amb un col·leccionista. Veureu com les estanteries de casa s'omplen de llibres monotemàtics (en aquest cas, Tarragona), d'àlbums, de carpetes, de capsetes, de reculls... de tot. El col·leccionista sol ser fascinant i susceptible (en el ca del Salvi no cal ni que us ho digui perquè ja el coneixeu), però la col·lecció creix i creix fins al punt que ens va del canto d'un llibre per sortir disparats pel balcó.
Per a la pindoleta d'avui, una de les seves col·leccions ens va al pèl: avui el tema és la Festa Major de Santa Tecla a través dels cartells.
(Roser)
Un record de les Festes
La Festa de Santa Tecla és la que festeja la patrona de Tarragona. Per aquesta raó està considerada la Festa Grossa. Cau el 23 de setembre, just el moment en el que de forma tradicional s'acabava la verema, el raïm ja era al cup, els cereals estaven segats i al sac i en general, quan el temps no s'havia tornat boig i encara feia el que havia de fer, la gent es preparava per començar la tardor i l'hivern. Doncs bé, just en aquest moment, arribava la Festa Major, antiga celebració pagana d'agraïment als déus i deesses del cel i de la terra visibles i invisibles, que havien propiciat una bona collita que faria l'hivern més passable. La cristianització va col·locar Santa Tecla enmig d'aquesta celebració perquè es veiés més d'acord amb la religió imperant, però el rerefons i el motiu de la celebració és exactament el mateix.
La raó per la qual Santa Tecla és la patrona de Tarragona ja és ben coneguda (i si desconeixeu la història i la llegenda la podeu recuperar aquí) i a més, enguany, la celebració es fa encara més especial perquè coincideix amb el 700 aniversari de l'arribada del Braç de la Santa a casa nostra, amb el que s'ha preparat una sèrie d'actes commemoratius enfocats en aquest fet i que, naturalment, recull el programa de les Festes.
Fins i tot, el cartell està ple de braços que a simple vista, fan pensar més en la Vella Quaresma que en la santa més galana que ha conegut la ciutat. Sigui com sigui, el programa de mà de les festes i també el seu cartell, parlen molt de la celebració i de com ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Per això aquest tipus de col·lecció mostra, en forma de línea temporal, l'estat d'ànim de la ciutat.
El primer programa de Santa Tecla del que es té constància a l'Arxiu Municipal és de l'any 1872 i està editat per l'Ajuntament del moment, que l'iniciava amb un breu prefaci: "Cumpliendo lo ofrecido en el programa general, la Junta organizadora de los festejos hace pública la siguiente combinació de los mismos, contando, como siempre, para su mayor brillo y esplendide, con la patriótica cooperación de todo el vecindario". Perquè ja se sobreentèn que si la gent no participava en la festa, malament rai.
Els actes, que anaven del dia 21 al 24 de setembre, començaven amb l'hisada de la bandera municipal que "ondeando en el balcón central de las Casas Consistoriales, indicará que empiean las fiestas". El primer dia ja sortia "la comitiva de timbaleros, negritos, jigantes y cabezudos, seguidos de las dierentes anzas del país con sus respectivas músicas y además, de la de la Casa de Beneficiencia, á verificar lapasa-calle de costumbre, como nuevo anuncio de las fiestas [...]".
Les festes s'iniciaven "a lo grande" i la música tenia una importància molt especial: balls als "Teatros públicos y campos de recreo", a la "Plaza de la Fuente", i de fet, per tots els carrers de la població. També la presència del fet religiós, els castells de foc i també els castells, que en aquell moment ja tenien com a protagonistes les colles importants que avui dia fan història, com els Xiquets de Valls, per exemple, que aquest programa del 1872 esmenta de forma directa.
Aquesta primer programa del 1872 i dels següents, no es pot considerar cartell, sinó programa i constava de tres pàgines amb el detall exhaustiu de les activitats previstes, redactat amb un llenguatge rimbombant i passat de moda.
Els primers cartells
El que ens interessa, tanmateix, són els cartells entesos com a imatges que conviden a la celebració i la festa. El primer, i això és una llàstima, no està clar de quin any és, en tot cas, entrat ja el segle XX, perquè no hi figura l'any en el lloc visible que mereix. Es tracta d'un cartell sense imatges en el que d'una forma resumida, s'especifiquen els actes que es celebraranentre el 22 i el 24 de setembre, entre ells, "vistosos adormos en las principales calles, globos aerostáticos, una numerosa comparsa de diablos, variadas funciones ecuestres en los campos de recreo, magníficas iluminaciones y procesión general", entre altres.
A mesura que anaven
passant els anys, la forma d'anunciar la Festa de Santa Tecla per part de
l'Ajuntament es va anar refinant i l'any 1891 trobem aquesta joia,
deliciosament decorada que recorda els antics bans que els pregoners llegien a
les places públiques.
El següent, de l'any 1901 té la mida d'un cartell preparat per ser exposat, però per la seva disposició i decoració recorda la forma d'un naip gegant. El programa, resumidíssim, era pràcticament inexistent, però cal entendre que ja era una forma d'anunciar la festa major i d'incitar al públic a participar-hi, en forma d'una publicació que ja venia de gust conservar.
El gust per
començar a presentar cartells més acurats va iniciar-se a Tarragona l'any 1910
amb aquesta imatge de les festes que recorda l'Art Nouveau que estava de moda a
l'època. És una imatge preciosista, l'autor de la qual s'ha perdut.
A la dècada dels anys 10 i 20 els cartells de Santa Tecla eren meres exposicions d'alguns actes que destacaven dins el programa, molt menys extens que l'actual, naturalment. Franges que combinaven blaus i vermells amb distintes tipografies ja servien al fet. Aquí una bona mostra. I una altra qüestió interessant: és el primer programa que s'escriu i edita en català!.
Ja ho seran tots
escrits en català, fins...
El 1939 les "Fiestas de Tarragona en Honor de su patrona proto-martir Santa Tecla del año de la Victoria", no van ser massa lluïdes. Començava la dictadura de Franco i la postguerra.
La mateixa austeritat, misèria i fam que corria pels carrers de tot arreu i també de Tarragona, es deixava entreveure als cartells i a les "celebracions" en honor de la santa. No tinc clar que la gent estigués per gaires festes, immediatament després de la guerra i quan tantes persones encara eren calentes a les fosses i tantes altres patien presó, repressió, exili...
És a mitjans dels anys 40 quan sembla que la normalitat vol imposar-se i la imatge de Santa Tecla també. Fixeu-vos detingudament en el castell de l'any 1944, en el caràcter militar de les seves figures, tot i que vol ser una imatge dels masses de la ciutat. Dos detalls importants: l'escandalosa combinació de vermells i grocs de la seva composició, i també, una mica més enrere, la imatge una mica difosa de la façana de l'Ajuntament de Tarragona, amb la bandera espanyola clarament visible i a l'alçada del seu frontis, el yugo y las flechas de la falange. No fa res més.
El del 1943 és una mica
millor, però no gaire més.
En aquesta ocasió, ben visible, la combinació de símbols espanyols amb els pròpiament tarragonins, com el nano capità i els gegants moros de la ciutat vistos per uns ulls estràbics.
La imatgeria del
moment afegeix, fins i tot, uns castellers al cartell, com a símbol de la Festa
Major de Santa Tecla i segurament aquesta sigui una de les primeres vegades en
les que aquesta tradició apareix d'una forma tan evident.
Al final, els símbols resulta que són importants.
I Santa Tecla? On queda Santa Tecla enmig de tota la maranya de fets històrics que colpegen Tarragona, i de fet el món sencer, a partir de la segona meitat dels anys 30 i fins ben entrada la dècada dels 40? Doncs sembla que la santa només posa nom a la festa però ella, com a tal, no apareix fins a l'any 1947 quan de fet, la celebració de la festa major s'allargava més dies: del 20 al 24 de setembre.
La dècada dels 50
Els anys 50 són l'època del NO-DO, un intent franquista d'emmascarar amb brilli-brilli la seva nefasta i assassina gestió del país que havia conquerit a sang i foc. De cara enfora semblava que tot eren flors i violes i els cartells de Santa Tecla van seguir aquesta mateixa farsa, mostrant una alegria que probablement, la gent que va viure en aquesta època, desmentirien. Els cartells, tanmateix, són també documents històrics. Banderes espanyoles... brilli-brilli.
Si a Tarragona no
hi haguessin gegants i nanos, els cartellistes de l'època haurien hagut
d'inventar-se'ls, perquè com a tema recurrent, s'utilitzen tantíssimes vegades
que probablement no queden maneres d'ensenyar-los de nou.
I la santa? Doncs
apareix, des de l'inici dels cartells i fins a l'actualitat, en només 5
ocasions de forma explícita i en dues més de forma evocada, amb el braç sempre
com a protagonista.
Totes les mostres folklòriques apareixen en els cartells de Santa Tecla dels anys 50 i 60: els nanos, els gegants i els negritos són els que més es repeteixen. I és que ben probablement, la festa girava al seu voltant. On estaven els altres balls i bestiari popular tan habituals a la festa, com l'àliga, el lleó, el drac i els altres? Doncs encara no existien. Haurem d'esperar uns quants anys encara.
Fixeu-vos també en
els cartells, com s'ajunten les festes de Sant Magí i Santa Tecla i s'homenatja
per igual a la patrona i al patró. I això perquè? Doncs perquè les festes,
arrossegada pels esdeveniments històrics, estaven en plena decadència.
La recuperació de la festa
Es pot considerar que la transició democràtica arrenca des del moment que el dictador Franco va morir. A finals dels anys 70 i primers dels 80 els cartells de Santa Tecla recuperen el català i també són una mostra d'un cert tipus de missatge artístic amb uns línies i traçats molt de moda a l'època.
A partir del govern
democràtic de l'alcalde Josep Maria Recasens, des de l'any 1979 fins al 1989,
la festa de Santa Tecla, que estava en plena caiguda lliure, fins al punt que
molta gent aprofitava els dies de celebració de la festa per marxar de
Tarragona i anar-los a passar en qualsevol lloc com a colofó d'unes vacances
estiuenques que ja arribaven a la seva fi.
La recuperació del folklore de la ciutat va ser una feina ingent d'investigació i d'inversió, perquè molts balls i elements festius s'havien perdut en la memòria del temps i algú havia de fer l'esforç de recuperar-los i tornar-los a posar al carrer.
Entitats com l'Esbart Santa Tecla recupera el Ball del Patatuf, el Ball dels Cercolets, el Ball de Turcs i Cavallets; l'Esbart Dansaire el Ball de Gitanes, Ball de Pastorets, els 7 pecats Capitals, el Ball de Cossis...
I a mesura que aquest
folklore tradicional va creixent i enriquint la vida cultural de Tarragona, el Seguici
en honor de la santa es va fent més i més llarg, popular, populós i celebrat.
Els cartells de la celebració dels anys 90 ja tenen com a protagonistes el Drac
de Sant Roc, la Mulassa, el Ball de Diables, el Ball de Gitanes, el Ball de
Dames i Vells, el Ball de Pastorets, el Ball de Serrallonga. La imagineria es
dispara i es fa variada, rica, il·lustrada amb una imaginació festiva
desbordant. El Lleó, la Víbria, i d'altres elements i balls comencen a celebrar
els aniversaris de la seva recuperació i el document històric que són els
cartells, ho recullen i els converteixen en protagonistes.
Enguany la protagonista, a la fi, és Santa Tecla. Tarragona celebra els 700 anys de l'arribada del braç de la santa a Tarragona i per tant, enguany el cartell té més braços que gent hi ha a Tarragona.
La Festa ja és aquí. En seguirem parlant.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Revisió i correcció del text:
- Roser Pros-Roca
Fotografies:
- Centre d'Imatges de Tarragona / L'arxiu