L'ASSOCIACIÓ PESSEBRISTA DE TARRAGONA

"Pastor dels meus somnis d'infant,

de les meves tristeses de gran,

pastor menut del meu pessebre.

Tant és que fem, com que no fem,

sempre es troba el camí de Betlem,

encara que ens escanyi la tenebra"

Poema de Nadal

Josep M. de Segarra

Pindoleta dedicada al Carles Tarragó Gatell.

INTRODUCCIÓ

Si hem de fer cas a la tradició, la història del Nadal va començar una nit molt freda d'un mes de desembre en el que es considera l'any zero.

Es veu que aquella no va ser una nit normal. Hi van passar grans misteris que als ulls d'unes persones humils, dedicades a pasturar ramats i a fer la seva videta de cada dia, eren grans meravelles. A l'hora de la veritat, es veu que aquella nit va néixer un nen -com tants en neixen cada dia-, al sí d'una família corrent, formada per Josep i Maria, una estrella brillava i els àngels cantaven. Sigui com sigui, aquell naixement va canviar el curs de la història de la humanitat. I no, no és una exageració.

El Festeig. Autors: Xavi Fort i Angel Puertolas

Ara bé, tenim evidències històriques d'aquell naixement i d'aquella nit? Doncs ben bé, no. Ni tant sols dels personatges i del seu paper històric. El que sí se sap és que l'inici va ser un decret d'empadronament promulgat per l'emperador Cèsar August que va fer moure la població i va ser la causa que la família de Josep, que era descendent del rei David, juntament amb la seva muller Maria, haguessin d'anar fins a Betlem, on Maria va donar a llum al seu fill Jesús.

Anunciació a Maria. Autor Dídac Garcia

Els historiadors i els estudiosos de les escriptures no acaben de posar-se d'acord en qüestions tan fonamentals com les dates històriques; però, donat que l'escena del naixement, abans, durant i després, es vesteix amb tocs de misteri sobrenatural, el fet de quadrar-los en un moment històric determinat és el que menys preocupa.

Sigui com sigui, la narració d'aquests fets recollits al Nou Testament en versions que difereixen lleugerament les unes de les altres segons quin evangelista les explica, ha arribat fins a nosaltres. I cada any, per Nadal, torna a repetir-se passant de generació en generació.

I perquè no se'n perdi la memòria, fins i tot recreem el moment en un format curiós: el pessebre.

Mil milions de pessebres diferents, com a mínim

La memòria popular reconeix a Sant Francesc d'Assís la creació del primer pessebre. Amb el temps el pessebre es va convertir en un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània Cristiana, però el primer de tots va ser el de Sant Francesc: l'escena del naixement de Jesús dins un estable i allitat dins un pessebre, és a dir, una menjadora per als animals. El costum de reproduir l'escena del naixement de Jesús per mitjà de personatges vius o bé de figures de terrissa, de guix, de ceràmica o de plàstic, és una tradició molt arrelada a Catalunya. I a més, com que als catalans ens va la cosa escatològica, a diferència dels altres mil milions de representacions diferents del pessebre, hi hem introduït un personatge diferent: el caganer, amb un origen que es remunta al segle XVIII.

Somni de Sant Josep. Autors: Roger Solé i Àngels Boada

Les escultures i pintures que decoraven les esglésies i catedrals medievals ja representaven aquest moment del naixement amb finalitats pedagògiques i divulgatives entre una població que no sabia ni llegir ni escriure i que, només veient les imatges i escoltant les històries, ja aprenia, i el més important, ja creien.

A Catalunya tenim notícies d'un pessebre l'any 1300, molt probablement per influència franciscana. Sabem que a final del segle XVI ja hi havia pessebres familiars, i suposem que l'activitat es va divulgar ràpidament. Tant, que el 1786 Barcelona ja tenia la Fira de Santa Llúcia on es podia adquirir tot allò que calgués per a dur-la a terme. Fira, per cert, que encara perdura amb molta assistència de públic i es celebra cada any a la Plaça de la Catedral de Barcelona.

Buscant posada. Autors: Joan Plana i Maria Josepa Pasano

El pessebre tradicional es construeix amb elements vegetals com suro, molsa, galzeran i altres herbes. No hi pot faltar el naixement, situat en una cova o un estable que actua d'escena principal. Completen l'escena l'anunciació de l'Àngel als pastors, els ramats pasturant en plena nit, i altres personatges com la dona que renta, la vella que fila i naturalment, el caganer. També alguns anacrònics, com un capellà amb el paraigua, un guàrdia civil, el caçador, etc. També algun Click de Playmobil i algun Gormitti.

El pessebrisme arrela fort a casa nostra. El cas de Tarragona

El pessebrisme va arrelar tant que el 1863 ja hi havia tot un moviment associatiu al seu voltant. L'any 1863 es va fundar la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i el 1928 la de Tarragona. I aquí és a on anem. L'Associació de Pessebristes de Tarragona és avui, la protagonista d'aquesta pindoleta nadalenca.

Naixement. Autors: Quim Nolla, Glòria García i Josep Maria Borrut

L'Associació Pessebrista de Tarragona (APT) es va constituir el dia 3 de desembre de l'any 1928, el que vol dir que en breu complirà un segle de vida.

La idea del seu naixement i l'objectiu que encara avui persegueix és la de fomentar el pessebrisme entre els tarragonins, fent passar la tradició i l'art d'aplicar-la, de generació en generació, la forma més fàcil i efectiva perquè no es perdi. El seu impulsor i primer president va ser el pare caputxí Andreu de Palma de Mallorca.

L'art del pessebrisme s'aplica de forma magistral utilitzant materials senzills per crear estructures que expliquen històries bíbliques aportant la imatgeria corresponent a la imaginació de cada artista pessebrista, però també, i especialment, cuidant fins el més mínim detall de tots els diorames i la seva perspectiva i profunditat. Aquesta és, realment, la part artística d'aquests pessebres singulars.

L'Associació Pessebrista de Tarragona té la seva pròpia exposició, però a banda, cada any es poden veure les seves extraordinàries creacions en altres llocs com ara la Catedral de Tarragona, el Pati Jaume I de l'Ajuntament o el Mercat, entre altres.

Una associació ben activa i influent

Al llarg de la seva història, l'Associació Pessebrista de Tarragona ha organitzat moltes activitats, però n'hi una que no ha faltat mai: el concurs de pessebres, en el qual cada Nadal es premien els millors treballs realitzats.

Anunciació als pastors. Autor: Xavi Virgili

Fins als anys seixanta es construïa un Pessebre Social, que posteriorment es va canviar per una exposició de diorames, a algun indret emblemàtic de la ciutat. Des de la sala del Carrer Girona, fins a l'actual ubicació, a la cripta de l'església dels Caputxins de la Rambla Nova.

Els Treballs realitzats pels pessebristes tarragonins, que es caracteritzen principalment per una utilització molt acurada del poliuretà, han estat exposats a diferents llocs de Catalunya i també de la resta de la península i de l'estranger.

L'Associació Pessebrista de Tarragona va ser una de les entitats fundadores de la Federació Catalana de Pessebristes i l'any 2008 va organitzar la 39a Trobada de Pessebristes de Catalunya i Balears, i la XII Biennal del Pessebre Català.

Els Reis seguin l'Estel. Autors: José M. Jiménez i Josep Puig

També és membre de la Federación Española de Belenistas, el president de la qual va ser, durant molts anys, en Carles Tarragó, fins a la seva mort l'any 2020 (EPD). Els anys 1967 i 1981 aquesta entitat va organitzar, respectivament, el Vè i el XIXè Congreso Nacional Belenista.

Actualment l'entitat compta amb 130 socis i la seva activitat principal se centra en el muntatge, cada Nadal, d'una exposició de figures i diorames a la Rambla Nova 105.

Alguns moments importants de l'Associació Pessebrista de Tarragona

Aquests són alguns moments clau de la història de l'entitat, escollits només per tenir una noció de la seva importància dins el món pessebrista:

• Organització de la V Asamblea Nacional Pesebrista

Va ser del 30 d'abril al 4 de maig de 1967. El programa de la trobada estava format, a més de la pròpia assemblea, per tot un seguit d'actes culturals i lúdics, com les visites als monestirs de Santes Creus, Poblet i a altres poblacions de la costa tarragonina. Durant l'acte de cloenda, on es van reunir representants de les associacions pessebristes espanyoles que formaven part de la 'Federación Española de Belenismo', es van lliurar premis i plaques a diferents persones. Per part de l'Associació Pessebrista de Tarragona van ser guardonats els socis Manuel Ribes, Ramon Magarolas i Joan Porqueras.

L'empadronament. Autors: Lourdes Navarrete, Luís Ruíz i Pere Gras

• Diploma de Serveis Distingits a l'APT

• II Exposició de Figures de Pessebre

Durant les festes de Nadal de 1989 l'Associació de Comerciants del carrer Major va organitzar una exposició de figures de pessebre. La mostra, que es va muntar als locals de la Caixa del carrer Major 13, va estar assessorada per l'Associació 'Amics del Pessebre', que, a més, hi va construir un pessebre popular. A l'acte d'inauguració hi van assistir diferents autoritats, i actuà el Cor Mos Cantars. Aquesta exposició nadalenca era la segona que els comerciants organitzaven, i es va seguir fent durant uns quants anys.

Fugida a Egipte. Autor: Ignasi Biarnés

• Exposició 'El pessebre, testimoni nadalenc de Catalunya'

Durant les festes nadalenques del 2002, l'Autoritat Portuària de Tarragona i l'Associació Pessebrista van organitzar, al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port tarragoní, l'exposició 'El pessebre, testimoni nadalenc de Catalunya'.

A la mostra, que es va poder visitar del 23 de desembre fins al 12 de gener, a més d'un pessebre popular de grans dimensions, també s'hi podia veure un conjunt de vitrines amb figures de diferents artistes catalans, i vuit diorames realitzats per socis de l'entitat. També hi va participar el Museu de Ceràmica Popular de l'Ametlla de Mar aportant una interessant col·lecció de naixements de tot el món.

A l'actualitat

L'Associació Pessebrista de Tarragona, a punt de complir els seus cent anys d'història i de trajectòria, és una entitat vitalista, activa i que compta amb uns 130 membres amants del pessebrisme i la tradició.

Actualment, la tarragoninaMaria Antònia Martorell Poveda, és membre de la junta de l'Associació Pessebrista de Tarragona, i és, també, la presidenta de la Federación Española de Belenistas, la màxima entitat dedicada a mantenir i fomentar la tradició pessebrista a Catalunya i a Espanya.

De cara a aquest 2023 que estem a punt d'encetar, a aquesta tarragonina se li presenta un gran repte i una noble tasca, perquè Sevilla i altres ciutats andaluses acolliran el congrés internacional de pessebristes amb motiu del 800 aniversari del primer pessebre que Sant Francesc d'Assís va muntar a la cova de Greccio (Itàlia). El congrés duu com a títol 'Franciscus 1223-2023' i se celebrarà del 29 d'octubre al 5 de novembre de l'any que encetarem.

El Mercat. Autors: Magí Ferrer i Francesc Blasco

En qualitat de presidenta de la Federación Española de Belenistas, Martorell ha viscut de primera mà la decisió del ministeri de Cultura del passat mes de juny de declarar el pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.

L'actual president de l'Associació Pessebrista de Tarragona és el Josep M. Borrut.

Si voleu veure els seus treballs els trobareu exposats a la Rambla nova, 105, a l'Església de St. Antoni de Pàdua, també coneguda per l'església dels Caputxins, del 4 de desembre al 15 de gener els caps de setmana i festius. També els dies feiners del 22 de desembre al 8 de gener en horari de 12.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Text:

• Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• Associació de Pessebristes de Tarragona - https://pessebristestarragona.org
• et a Tarragona - https://www.fetatarragona.cat/2020/12/02/el-taller-dels-pessebristes

Fotografies:

• Associació de Pessebristes de Tarragona - https://pessebristestarragona.org