LA LLEGENDA DE LA "PROCESSÓ DE LES RATES"

INTRODUCCIÓ

En aquesta nova pindoleta tornem a entrar al claustre de la catedral de Tarragona. Concretament parlarem d'un relleu esculpit en un àbac al tercer tram de la galeria nord-est del claustre de la catedral de Tarragona i que es coneix com "La processó de les rates". Data de mitjans del segle XIII i per la seva originalitat, tractament narratiu i anecdòtic, és el més popular de tota la catedral.

Els historiadors, però, no es posen d'acord en la interpretació de la processó de les rates i per això corren diferents versions. Avui us en reproduiré dues de les més significatives que es coneixen. Comencem.

VERSIÓ 1

Les lluites del gat (hi ha versions que parlen d'una mostela) i les rates tracten de ben antic, però no s'ha trobat cap autor que descrigui fidelment aquestes escenes representades al claustre de la catedral. Isop, l'escriptor grec de faules que va viure al segle VII aC, en una de les seves faules ens relata l'astúcia de la mostela que es penja del clau d'una biga per tal d'enganyar a les rates:

"Explica la llegenda que en una casa indeterminada hi havia moltes rates. Una mostela passava per allà i veient la quantitat de rates que hi havia, va entrar-hi i va començar-ne a caçar, una al darrera d'una altra i se les anava menjant. Les rates, veient aquell ferotge assetjament de la mostela, es van amagar en diferents forats que hi havia per la casa. La mostela, veient que ja no podia caçar més rates, va pensar una manera per tornar a caçar-les. Va pujar a una biga, es va penjar d'un clau que hi sortia i es va fer la morta. Una de les rates va veure la mostela i li va dir: "Ei tu!!, encara que fossis un sac de farina, no m'acostaria a tu!"

Isop conclou la faula dient-nos que els homes prudents, quan han tastat la maldat d'altres homes, no es deixen enganyar fàcilment.

VERSIÓ 2

"Explica una antiga llegenda medieval tarragonina que a la mansió d'un senyor noble de Tarragona hi havia un gran nombre de rates que li rataven i li destrossaven els graners i rebosts, sense que cap criat aconseguís exterminar-les. N'hi havia tantes que fins i tot en un dinar en honor al rei que el noble va celebrar a casa seva, les rates van aparèixer per menjar-se les viandes preparades sobre la taula, espantant d'aquesta forma les dames, que van fugir esperitades. Fins i tot, una de les rates va tenir la gosadia de dedicar una reverència al monarca qui, indignadíssim, va prometre no tornar a trepitjar aquella casa mentre s'hi pogués trobar ni que fos una sola rata

Consternat per l'enuig del rei, el noble no va veure altra solució que cercar el millor gat rater de la comarca, al qual va fer tancar amb només una gerra d'aigua. AI cap d'uns dies el varen deixar sortir, però afamat com estava, només va aconseguir quedar rendit i esbufegant, veient com les rates es reien d'ells des dels seus caus.

Però aquell gat era molt llest i com que va veure que amb la força no se'n sortiria, va decidir provar si amb l'astúcia li aniria millor. Així que quan les rates menys s'ho esperaven, va fingir que era mort. Al cap d'una estona les rates van començar a acostar-se-li però el gat aguantava la respiració potes enlaire, i després d'uns moments, la més valenta de les rates va arribar a la conclusió que el gat era mort.

Així és que ara, ja sense cap por, les rates i els ratolins van sortir dels seus forats veient-se segures després de la mort del gat. La rata més vella va proposar celebrar un funeral pel gat, a la fi del qual se'l ruixaria amb aiguardent i se li calaria foc. Les rates van col·locar al gat en una llitera i van iniciar una processó, fent un recorregut pel soterrani de la casa del noble, sense que el suposat difunt donés cap senyal de vida.

De cop i volta, en el moment en què les rates estaven més confiades, el gat es va aixecar d'un salt tirant-se'ls-hi a sobre i fent-ne una gran destrossa. Aquesta gesta va fer famós al gat, que va demostrar ser el més llest de la contornada. Les poques rates que van aconseguir salvar la pell van fugir de la casa per no tornar-hi mai més.

El rei, quan va tornar a visitar la casa del noble, va asseure el gat a la seva taula i el seu amo, en morir el gat, va manar perpetuar en pedra la seva gesta, de manera que des de llavors la podem trobar esculpida en un dels formosos àbacs del claustre de la catedral de Tarragona, per a coneixement i admiració dels qui la visiten".

Sembla que aquesta història de les rates i el gat té molt a veure amb el Carnaval tarragoní i de fet, el capitell de la processó de les rates del claustre de la Catedral de la ciutat ha estat identificat com una de les escenes carnavalesques del període medieval: les rates passegen un gat que es fa el mort el qual, acaba ressuscitant per cruspir-se-les.

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Webgrafia:

• Associació d'Amics de la Catedral de Tarragona: https://bit.ly/3SFmuoY
• La Conspiració de la Cultura (Roser Pros-Roca) https://bit.ly/3LUJhe8

Bibliografia:

• Llegendes i narracions de Tarragona. (Josep-Pau Virgili i Sanromà). Biblioteca Tarraconense.

Fotografies:

• Burzon - Comenge: https://twitter.com/Burzon_Comenge
• Arxiu Salvador Guinart Díaz