EL GEGANT DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

INTRODUCCIÓ

La Catedral de Tarragona, com passa pràcticament tots els edificis històrics, no es pot conèixer amb una sola visita. En falten moltes per anar assimilant l'aspecte, l'olor, l'ambient... està plena de secrets, racons, llegendes i personatges que hi han intervingut d'alguna forma o una altra, alguns dels quals, reposen des de fa segles al terra de la catedral o del claustre. D'entre aquests enterraments, a davant mateix de la capella de la Mare de Déu de la Guia, n'hi ha un que no deixa indiferent: el de la làpida sota la qual hi ha el cadàver de Francisco Plaza.

Què té de sorprenent? Doncs que la inscripció d'aquesta làpida es correspon a la descripció de la persona que hi ha enterrada a sota de la que a banda del seu esperit militar, destaca un fet extraordinari: tenia una estatura de 12 pams i era, a ulls dels seus coetanis, un autèntic gegant.

La pindoleta d'avui està dedicada a Francisco Plaza, un dels personatges més singulars del seu temps i que per qüestions d'atzar (o d'impostura) està enterrat al claustre de la catedral.

UNA LÀPIDA SINGULAR

El claustre de la catedral de Tarragona és un enclavament simbòlic. En el seu origen, aquest i tots els claustres tenien la funció de ser zones de meditació lenta i per resar de forma íntima i profunda mentre els religiosos anaven circulant pels seus passadissos, rectes però disposats de tal forma que formaven un quadrat infinit. I just enmig, el jardí en el que encara avui es poden veure els elements que relacionen la vida i la mort, la vida a la terra i l'espiritualitat i el desig de ser cada cop més a prop de Déu: la font d'aigua el xiprer, el pou...

Doncs bé, en aquest espai ple de simbolisme i solemnitat de la catedral de Tarragona hi ha diversos enterraments, la majoria d'ells de personatges que han tingut alguna cosa a veure amb la pròpia Seu, però n'hi ha una, que es troba davant la capella de la Mare de Déu de la Guia, totalment singular i amb una inscripció que encara avui es pot llegir amb una certa facilitat i que diu:

"AQVI YACE FRANCISCO PLAÇA: MILANES. CHAPITAN.DE.CAVALLOS.CORACES. FVE.EL.ONBRE.MAS.ALTO.DE NVESTROS. TIEMPOS: QVE SV GRANDESA PASAVA DE.12.PALMOS

I EN SVS ETCHOS MONSTRO MVI BIEN NO SER MENOS LA DE SV ALMA MVRIO DE.EDAD DE 44 AÑOS A 3:DE.EBRERO AÑO 1641"

QUI ERA FRANCISCO PLAZA?

Doncs si hem de fer cas a la seva làpida, era l'home més alt del teu temps, un autèntic gegant que feia 12 pams, és a dir, uns 2.34 metres d'alçada. Probablement, en vida el seu cap i espatlles devien sobresortir, i molt, per damunt de la resta de la gent amb la que tractava, especialment si tenim en compte que la mitjana d'estatura del seu temps, al segle XVI, era de 1.60 aproximadament. Per tant, Francisco Plaza es podria considerar un gegant. De fet, és el gegant que està enterrat al claustre de la catedral de Tarragona.

Se sap que Francisco Plaza va néixer a Milà però la seva família era d'origen castellà. Es força probable que es tractés del membre d'una família originària de la Península Ibèrica nascut a Milà, doncs eren moltíssims els funcionaris, militars o nobles que al llarg del segle XVI, anaven a Itàlia a provar fortuna i s'hi acabaven establint i fundant una família.

Durant la seva vida, relativament curta perquè va morir als 44 anys, va fer carrera militar i va servir a les ordres de Felip IV com a militar. Va arribar al grau de capità de cavalls coracers, és a dir, de cavalls cuirassats que s'utilitzaven com a arma a la guerra.

Els investigadors Manuel Güell Junkert i Jordi López Vilar, en el seu llibre publicat al Butlletí d'Arqueologia de l'any 2002 aporten més dades sobre Francisco Plaza.

A l'any 1612, Francisco Plaza tenia 15 anys i va iniciar la seva carrera militar a la que es va dedicar durant els següents 30 anys.

Va servir a Flandes, després a Itàlia (possiblement a Milà, la seva ciutat nadiua) i després, durant els anys 1630-1631, per necessitats de la guerra el van traslladat al front del Rosselló. L'any 1634 el van nomenar capità d'una companyia de cavalleria.

Hi ha documents que narren que Francisco Plaza cometia excessos entre la població civil indefensa, probablement abusant de la seva condició de militar i aprofitant la seva envergadura física. Es parla en concret d'abusos a Caldes de Montbui i Badalona.

També es té notícies que als municipis de la Catalunya nord de Morellàs i Cotlliure, l'exèrcit que capitanejava Francisco Plaza va usurpar la jurisdicció de les autoritats civils, i va cremar cases i va destrossar sembrats. A Sureda va saquejar totes les cases i també les de poblacions veïnes i el que robaven es venia en subhastes públiques.

A la població de Sant Esteve, com a càstig per la mort de dos soldats de la seva companyia (que es van matar entre ells) va allotjar a quatre companyies de cavalls. Això vol dir que de mitjana, a cada casa tocava mantenir entre 10 i 12 cavalls (amb el que això comportava), de manera que la població es va acabar arruïnant i la gent es va veure obligada a abandonar el poble.

D'acord amb la narració dels investigadors ..., Francisco Plaza es va casar amb la barcelonina Maria Puigbert, que era germana del tinent de cavalleria Antoni-Joan Puigbert, però no està clar que això l'humanitzés en cap sentit.

L'any 1639, Francisco Plaza va prendre part activa a la campanya militar per a la recuperació de la fortalesa de Salses, al Rosselló, a la Catalunya nord. Poc després els francesos el van fer presoner, però al gener de l'any 1640, amb motiu de la rendició de Salses i probablement en el marc dels bescanvis de presoners que habitualment s'efectuaven al concloure un enfrontament bèl·lic, va ser bescanviat per un tinent d'artilleria francès que havia estat fet presoner a Navarra.

FRANCISCO PLAZA A LA REVOLTA DELS SEGADORS

Un cop alliberat, Francisco Plaza va patir les envestides de la revolta pagesa dels Segadors, igual que tots els militars de Felip IV allotjats arreu de Catalunya.

Com que seguia sent militar, va dirigir les seves passes cap a Múrcia on es va incorporar a l'exèrcit del marquès de Los Vélez, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns.

L'any 1640 el comte-duc d'Olivares va nomenar Pedro Fajardo de Zúñiga y Requeséns virrei de Catalunya i cap de l'exèrcit de Felip IV d'Espanya. Aquest va avançar des de Múrcia per entrar a Catalunya des del sud en la seva lluita per recuperar-la contra les institucions catalanes encapçalades pel president de la Generalitat, Pau Claris. Era la Guerra dels Segadors i els catalans havien buscat el recolzament polític i militar de la monarquia francesa, però l'exèrcit de Castella, després d'avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona, va ser derrotat en l'intent de setge a Barcelona i van perdre bous i esquelles a la Batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641. Aquesta derrota li va costar al marques de Los Vélez, la destitució fulminant.

Sembla plausible que Francisco Plaza també prengués part en aquesta batalla i que en sortís ferit mortalment, probablement al Pla de Valldonzella on les dues cavalleries es van enfrontar cos a cos. De fet, la batalla es va lliurar el 26 de gener de 1641 i l'enterrament de Plaza està datat el 3 de febrer del mateix any, només una setmana després.

COM VA SER QUE FRANCISCO PLAZA ACABÉS LA SEVA VIDA A TARRAGONA?

L'1 de febrer de 1641 i un cop acabada la batalla de Montjuïc, l'exèrcit del marquès de Los Vélez va moure's en retirada cap a Tarragona. El que quedava dels seus efectius es van allotjar a Vilafranca del Penedès. L'endemà dia 2 ho van fer al Vendrell. Plaza, malferit va arribar a Tarragona, però ja no es va poder fer res per salvar-lo i finalment va morir el 3 de febrer, com diu la seva làpida, a conseqüència de les ferides rebudes en el combat. El van enterrat el 5 de febrer, tal i com consta al Llibre del Tauler de la Catedral de Tarragona.

El Llibre del Tauler era un càrrec administratiu de cobrances i pagaments, i en el cas de la catedral de Tarragona es cuidava de l'administració de les misses de fundació, de les encomanades pels fidels, i de la funerària, incloent la extremunció. Per aquest motiu, els òbits de la Catedral de Tarragona anteriors a l'any 1766 els podem trobar en aquests llibres. Per això sabem que Francisco Plaza va ser enterrat el dia 5 de febrer. El van enterrar a la catedral perquè havia adquirit la condició de noblesa essent cavaller de l'ordre de Santiago. La ressenya del seu enterrament diu literalment:

"Don francho. Plassa + A sinch de dit enterrare[m] a la Seu ab / General de Capitol a Don francisco plassa / Capita[n] de Corassas, i del abito de St. lago Na / tural de Milan".

En el memorial que la seva vídua va elevar a la Corona demanant un ajut en metàl·lic (els catalans revolucionaris li van destruir i/o confiscar tota la hisenda que tenia a Barcelona), també assegurava que el seu espòs va morir a Tarragona. De fet, si hagués mort pel camí, el més lògic és pensar que l'haguessin enterrat a la població més propera del punt de la defunció.

Des de fa més de 200 anys Francisco Plaza jeu sota la seva làpida al claustre de la catedral de Tarragona i la seva és una de les històries que singularitzen el lloc i donen bon compte d'una part de la història d'aquest país i de les 1000 batalles a través de les quals s'ha forjat.

++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++

Revisió i correcció del text:

• Roser Pros-Roca

Agraïments:

• Albert Magarolas

Webgrafia:

• Álvaro Anula: https://bit.ly/3dwNcRi
• Real Academia de la Historia: https://bit.ly/3QOpLkx
• Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona: https://www.acct.cat/dinser/

Bibliografia:

• Francisco Plaza. Un militar milanès enterrat a la Catedral de Tarragona. Manel Güell Junkert i Jordi López Vilar. Butlletí Arqueològic (Reial Societat Arqueològica Tarraconense), època V, 24 (2002), pàgines 221-226.

Fotografies:

• Álvaro Anula: https://bit.ly/3dwNcRi
• Turisme Pirineus Orientals: https://bit.ly/3Apvgkh
• Freepik: https://bit.ly/3QpajM2

• Sapiens: https://bit.ly/3wib1mj